lunes, 23 de marzo de 2009

Fins aviat!!!

Quan al mes d'octubre em van dir que havia d'assistir a un curs de formació d'interins fins al 10 de març vaig veure aquesta data molt molt llunyana...i ja ha arribat i ha passat.

Durant aquest temps hem compartit molts dimarts en els que hem tingut ocasió de participar en diversos tallers, seminaris, exposicions,...tots ells relacionats amb temes molt presents en la nostra pràctica professional diària.

A més, de manera paral·lela a aquesta assistència, hem fet un treball personal (que no ha estat poca cosa!) que queda plasmat en el portafoli, lliurat al final del curs, així com en els diferents posts d'aquest blog, eines que he descobert arrel d'aquest curs o que ha estat el primer cop que les he fet servir. Concretament, pel que fa al blog penso que és un bon mitjà per compartir experiències, idees, recursos,... i que cada cop estarà més present a les escoles, per tant, és bo que comencem a familiaritzar-nos amb ell.

Arribats a aquest punt, la valoració general del curs és positiva; hem compartit un espai de reflexió necessari per a tots aquells que comencem en el món de l'educació.

Bé, només em queda donar-vos les gràcies a tots vosaltres per l'experiència compartida i dir-vos "fins aviat!".... l'any que ve o en qualsevol altre moment podem tornar a coincidir!!

Molta sort!!

miércoles, 4 de marzo de 2009

Instrucció 7: Taller Educació Emocional i Salut Docent

A partir de l'activitat grupal realitzada a la sessió, describim les emocions viscudes des de la perspectiva professional durant la organització i celebració de la darrera festa popular al nostre centre, el carnaval. Les preguntes escollides són les següents:

1. Com t'has sentit a la primera reunió organitzativa?
2. Com t'has sentit amb les funcions o encàrreccs que et van encomanar?
3. Com t'has sentit amb els teus alumnes durant la celebració de la festa?

A partir de la pràctica reflexiva donem resposta a aquestes preguntes:

Autoanàlisi:

1. Les tasques a fer ja venien bastant marcades, eren les mateixes d'anys enrere; per tant, tots ens vam adaptar al que havíem de fer. En el nostre cas, tot el cicle havia de triar un parell de models d'antifaços i decorar-los.

2. El fet de compartir la tutoria fa que les tasques quedin repartides entre la meva companya i jo. Tant amb una com amb l'altra, els nens es van mostrar motivats i il·lusionats amb la festa i amb totes les consignes que vam fer al llarg de la setmana.

3.En un principi estava una mica intranquil·la perquè, al ser una situació diferent, no sabia ben bé com aniria però finalment va anar bé. Durant la festa em vaig sentir bé, acompanyada pels meus alumnes i, en acabar, amb la tranquil·litat de que tot havia sortit bé: les danses (organitzades pels especialistes de música) i el berenar.

Contrast:

1. Als meus companys també els hi van donar les tasques a fer i ells van adaptar-les a les necessitats dels seus alumnes.

2. Els tres vam coincidir en el fet de trobar-nos còmodes amb les tasques encomanades.

3. En aquest punt vam coincidir també al comentar que en un principi estàvem nerviosos per com aniria la celebració però, en acabar, estàvem contents perquè tot havia sortit bé.

Redescripció de la pràctiva:

1. Després de conversar amb els meus companys considero que, tot i que estic començant, és important que doni sempre el meu punt de vista i que faci les aportacions o modificacions que cregui oportunes. És un aspecte en el que he de millorar.

2. Penso que per poder sentir-se còmode amb les tasques que ens encomanin és fonamental està d'acord amb el que se'ns diu. En cas contrari, millor dir-ho abans de continuar.

3. És normal estar nerviós abans de qualsevol situació o tasca que se'ns planteja; considero que és sinònim de sentir-nos responsables i això és necessari.